La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous.
D' Alberic, a la Ribera Alta, és típic el característic panous, coca d'aire o pa cremat, noms que fan referència al color torrat i a la presència d'ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja se'n parla al manuscrit Formulari pràctic de cuina, de Joan Company (1905, "pa cremat a l'estil d'Alberique").
La presència de l'ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d'Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral.
La Pasqua, pel seu caràcter de pas i de naixement de la primavera, està vinculada a un estat de felicitat i alegria que es manifesta en un gran repertori de cançons i balls de lletres divertides, de ritme ràpid i fàcils de recordar i cantar en grup.
El repertori del cançoner pasqüer és molt ric.
Cada poble i comarca té melodies pròpies i les que es repetixen presenten variacions segons el territori. Al cap i a la fi la cançó tradicional naix del poble, que és qui la crea i escolta, i com no, qui la transmet generació rere generació.
Qui no recorda la xata melindrera, la bereneta, la tarara, estos tres dies de Pasqua, etc., un llarg seguit ple de variacions i de les que també tenim bona mostra en els recursos d'internet.
1 comentari:
Molt chulo!!!Me l'he llegit tot tooooooooot!!!
Publica un comentari a l'entrada