Parlar de la música
grega és també parlar de les seues danses,
el ball ha jugat des de
sempre un paper molt important en la cultura grega, molta de la seua
mitologia, i de les creences religioses estan relacionades amb la música
així com la poesia.
A més per als grecs , com per a la majoria de les
cultures, la música és ball i el ball és festa.
Existixen pel mateix
molts tipus de música i al seu torn de danses, característiques de
distintes regions. Algunes de les més
conegudes són la Baidoushka, l'Hasapiko, la Leriko, la Karagouna, la
Ballos, la Pentozali, la Tsifte-Teli o la Zonaradiko. La majoria es
balla en grup, dins del qual hi ha diferents categories o papers, com el
del conductor, que va marcant els moviments com si ballara en solitari,
o el del guia, que ornamenta els passos de la dansa per a convertir-la
en una verdadera expressió de bellesa i estètica.
Escoltem aquesta setmana en concret un sirtaki és una dansa grega que, malgrat l'opinió popular, no és pròpiament una de les danses tradicionals gregues sinó que va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba el grec. És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasapiko (χασάπικος) acompanyada per la música de Míkis Theodorakis.
A més de les danses, com a curiositat, tenim també que la cançó escrita més antiga de la història de la música que es conserva, és de Grecia.
Dins de la música trobem diferents estils musicals populars i internacionalment molt coneguts interpretats sobre tot per l' acordió i el piano, com part fonamental en la composició de les cançons.
Encara que també és molt important l ús de la gaita introduït en el el segle XVII.
Escoltem aquesta setmana música del compositor francès
L'instrument està compost per una caixa de ressonància amb forma de pera, lleugerament convexa, amb obertura circular i 12 cordes metàl·liques disposades per parells.
Existeixen tres varietats de guitarres portuguesa diferenciades fàcilment per l'acabat dels capçals.
Aquest trimestre el dedicarem a la música folklorica
La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual.
Els gèneres musicals tradicionals es poden classificar de diferents maneres.
Es pot fer des d'un punt de vista geogràfic en referència a l'origen de cada gènere. Tot i així, en la majoria de casos els gèneres han ultrapassat les fronteres i malgrat tenir origen localitzat no és estrany trobar-ne mostres arreu. Cal dir també que molts gèneres musicals perden o reajusten la primera identitat en funció de les adaptacions que se'n fan.
És el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d'Europa Occidental.
El terme serveix per unificar :
. músiques estrictament tradicionals de determinades regions geogràfiques,
.un tipus de música contemporània d'arrel folklòrica amb un mateix origen etnològic i musical.
Així, la música de Gal les, Cornualla, l’illa de Man, Bretanya, Galícia, Astúries, Cantàbria i algunes zones de Lleó i Portugal són també considerades música celta.
El bolero és un ball procedent de Cuba on és conegut a les sales de ball
a partir de 1920.
L’origen del bolero el podem situar al darrer terç
del segle XIX procedent de la trova tradicional de Santiago de Cuba i és
la primera manifestació vocal de la música cubana.
En el bolero tradicional es dóna la fusió de factors hispans i
afrocubans.
A l’evolucionar, el bolero va adoptar elements rítmics del
son.
El bolero cubà es va estendre ràpidament i es va incorporar a la
música popular de molts països de Llatinoamèrica (Mèxic, Puerto Rico,
etc.).
Ha tingut variants de molt èxit: bolero-son, bolero-cha-cha-chá,
bolero beguine, etc.
Les lletres dels boleros tracten sovint d’amor: amor
impossible, desengany amorós, separació, tristesa, melangia...
Els precursors del bolero actual, entre d’altres, són: Benny Moré, El
Trio Matamoros, La Sonora Matancera, etc.
Carmen S. ,va exposar en la seua classe, ens parla sobre el país on sorgeix la bachata, la situació geogràfica, els aliments típics, els monuments més importants , ...
creat aquest recurs interactiu per a conèixer i escoltar el sò dels principals instruments d' una banda de rock.
Clica damunt la imatge
Despres d' escoltar els instruments, com estem treballant aquest trimestre tots els estils de música americans ,
us propose aquest recurs didàctic interactiu que presenta la història i exemplifica l’ús i característiques de la Guitarra elèctrica en els diferents corrents musicals del S.XX
(Rock&Roll, Blues, Country, Hard Rock, Grunge, Soul, Reggae, Punk).
Bill Haley & His Comets, abans havia sigut enregistrada per Sonny Dae & the Knights, i composta el 1952 per Max C. Freedman i Jimmy De Knight (James E. Myers).
Va ser el primer single de la història del rock en classificar-se amb el N°1 al Billboard Hot 100, el 9 de juliol de 1955, encara que no va ser el primer èxit de la música rock ni el primer disc enregistrat per Bill Haley va esdevenir la cançó emblemàtica de la música rock.
Cal destacar què tots els vídeos els ha enviat una nova col.laboradora del Bloc: LAIA de 3r B.
MOLTES GRÀCIES.
El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El termecountry es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly
El country tradicional, es tocava essencialment amb instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violísenzill (fiddle) i el contrabaix, encara que també hi intervenien sovint l'acordió (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilitzen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar.
La família Carter (The Carter Family) va ser la primera a gravar en disc una cançó country.
El banjo és un instrument musicalcordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mànec.
S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.
Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental i va ser introduït en el segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap a 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca.
Per conèixer més sobre el jazz, els diferents estils, els instruments ...us deixe aquest wix què és el resultat del treball a l'aula sobre el Jazz dels alumnes de 1r de Bat de l'institut Ramon de la Torre.
és la música i el ball més popular i internacional de l'Argentina i l'Uruguai.
El tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle XIX,
en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en
una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic. La
barreja dels immigrants,
que arribaven a la ciutat han fet del tango un producte cultural únic
al món i capaç de fer-hi notar totes les característiques dels habitants
de Buenos Aires.
Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb
guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a
l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades.
Més tard, s'hi van incorporar el piano i el bandoneó,
el qual donaria al tango el seu so característic, pel qual és reconegut a tot el món.
Aquest recurs de mestre a casa el trobe molt interesssant per fer un breu resum de tot el que hem anant estudiant, escoltant i interpretant al llarg del curs.
La música, els instruments, però també les
diferents cultures,paisatges, tradicions, vestimentes típiques.
Comencem el tercer trimestre i comencem amb la música americana.
Ara si que anem a fer com el "rap de los continentes" que tant us agrada, a distingir entre la música del nord i la música del sur.
Molts estils diferents, mols estils coneguts per tots vosaltres...
Anirem per parts i començarem per Amèrica del sud
Al continent americà existeixen diversos estils de música llatina, tots els quals neixen de la barreja d'elements musicals europeus, africans i indígenes.
Aquest trimestre explorem la Música d' Europa I África. Igual que vaig fer amb la música asiàtica us vaig a deixar partitures de flauta per a practicar en casa.