Seguim amb la música folklòrica dels diferents països europeus i aquesta setmana ens traslladem a
Parlar de la música
grega és també parlar de les seues danses,
el ball ha jugat des de
sempre un paper molt important en la cultura grega, molta de la seua
mitologia, i de les creences religioses estan relacionades amb la música
així com la poesia.
A més per als grecs , com per a la majoria de les
cultures, la música és ball i el ball és festa.
Existixen pel mateix
molts tipus de música i al seu torn de danses, característiques de
distintes regions.
Algunes de les més
conegudes són la Baidoushka, l'Hasapiko, la Leriko, la Karagouna, la
Ballos, la Pentozali, la Tsifte-Teli o la Zonaradiko.
La majoria es balla en grup, dins del qual hi ha diferents categories o papers, com el del conductor, que va marcant els moviments com si ballara en solitari, o el del guia, que ornamenta els passos de la dansa per a convertir-la en una verdadera expressió de bellesa i estètica.
Escoltem aquesta setmana en concret un sirtaki
és una dansa grega que, malgrat l'opinió popular,
no és pròpiament una de les danses tradicionals gregues
sinó que va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba el grec.
És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasapiko (χασάπικος)
acompanyada per la música de Míkis Theodorakis.
Algunes de les més
conegudes són la Baidoushka, l'Hasapiko, la Leriko, la Karagouna, la
Ballos, la Pentozali, la Tsifte-Teli o la Zonaradiko. La majoria es balla en grup, dins del qual hi ha diferents categories o papers, com el del conductor, que va marcant els moviments com si ballara en solitari, o el del guia, que ornamenta els passos de la dansa per a convertir-la en una verdadera expressió de bellesa i estètica.
Escoltem aquesta setmana en concret un sirtaki
és una dansa grega que, malgrat l'opinió popular,
no és pròpiament una de les danses tradicionals gregues
sinó que va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba el grec.
És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasapiko (χασάπικος)
acompanyada per la música de Míkis Theodorakis.
A més de les danses, com a curiositat, tenim també que la cançó escrita més antiga de la història de la música que es conserva, és de Grecia.
Gràcies a la professora M. Montes per compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada