El cartell per al 9 d’Octubre d'enguany ja llueix als carrers de les principals ciutats de la Comunitat Valenciana.
Enguany la proposta ha sigut dissenyada per Antonio Moratalla, director creatiu de Comunicació i destaca per abandonar el tradicional “9” que solia lluir cada any en diferents formats.
Moratalla ha explicat que per a aquest 9 d’Octubre han volgut simbolitzar la unió del poble valencià a través d'una mirada artística, moderna, única i polisèmica en les seues lectures i que, al mateix temps, siga potent visualment. D'aquesta manera, volen que la seua proposta siga recordada com una alternativa valenta i icònica que represente una aposta de futur a través de la cultura.
Com a curiositat, és la primera vegada que darrere d'un cartell del 9 d’Octubre es crea un vídeo que explique l'essència de la identitat gràfica. Per tant, és el primer cartell que conta un relat: en ell apareixen els icònics llocs i elements de la Comunitat Valenciana com a nexe d'unió per a tots els valencians.
Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins aleshores.
En l'actualitat conformen una de les bandes referents.
En aquesta setmana de festa on celebrem el 9 d'octubre a tota la Comunitat, escoltarem aquesta cançó, precisament aquesta: València 9 d'Octubre. El compositor i cantant és : Pau Alabajos(Torrent, 1982) cantautor valencià de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI: activista musical i compromés en el tema de la llengua. Alabajos rarament (si no mai) canta en solitari, i des dels inicis sempre ho ha fet acompanyat per un conjunt d'instrumentistes apropiadament anomenats els "Músics Furtius".
Sonen
les dolçaines en el carrer Sant Vicent Més de 15000 persones volen fer
sentir la veu Les paraules cobren força hem fet nostra la ciutat Ja
s'enlairen les banderes, per damunt dels nostres caps
Missatges
d'esperança en els càntics de la gent El futur es patrimoni de qui creu en
el present Es tan fàcil contagiar-se de l'eufòria dominant Bastirem els
nostres somnis sense por a flaquejar
És València 9 d'Octubre No
podran fer-nos callar Cridarem amb tantes ganes Que l'asfalt tremolarà
Caminem com sempre
Avançant contracorrent La revolta és quotidiana
n'hi ha molta feina per fer Salvarem tots els obstacles, és qüestió de
voluntat Construirem una utopia amb les nostres pròpies mans
Redreçarem la història, empendrem un nou camí Girarem la vista
enrere, lluitarem contra l'oblit Aprendrem de les errades que hem comés en
el passat Escriurem en les façanes, que estem farts de claudicar .
Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins aleshores. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que desafien la cultura institucional del País Valencià pel contingut crític de la seua obra.
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I El futur d'aquells infants que miraven als estels
En aquesta setmana celebrem el 9 d' octubre, dia de la Comunitat Valenciana i és per això que escoltem música de la terra, de la nostra terra amb el grup
"Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant."
El 9 d’octubre té, en terres valencianes, una càrrega
festiva doble.
Per una banda és la Festa de la Comunitat Valenciana, que es celebra en
record de la fundació d'aquest territori per part de Jaume I.
I per l’altra, és
la festa de Sant Dionís o Dia dels Enamorats, durant el qual és costum regalar a
la persona estimada un mocador de roba ple de dolços de massapà elaborats
artesanalment.
La llegenda explica que quan el rei En Jaume va entrar a València el 9 d’octubre
de 1238 després d’una estratègia de reconquesta que havia durat molts anys, els
habitants de la ciutat van oferir a la seva esposa, la reina Violant d’Hongria,
com a ofrena i senyal d’apreci, les fruites i verdures de l’horta valenciana en
un plat de ceràmica embolicat dins de mocadors de seda.
El Nou
d'Octubre, que coincidia amb la festa de Sant Donís, patró dels forners i
pastissers, va començar a ser commemorada a partir de 1331 i des d’aleshores s’ha anat celebrant sense
interrupció.
Des dels segles XV al XVIII, les festes de l’entrada del rei a la
ciutat foren molt populars i consistien en el llançament d’uns coets especials,
anomenats “piulets i tronadors”, des del terrat de molts edificis i especialment
des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana.
Com anem de tradicions aquesta setmana escoltem: La Muixeranga - la dansa de la Muixeranga s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor desconegut.
