Parlar de la música
grega és també parlar de les seues danses,
el ball ha jugat des de
sempre un paper molt important en la cultura grega, molta de la seua
mitologia, i de les creences religioses estan relacionades amb la música
així com la poesia.
A més per als grecs , com per a la majoria de les
cultures, la música és ball i el ball és festa.
Existixen pel mateix
molts tipus de música i al seu torn de danses, característiques de
distintes regions. Algunes de les més
conegudes són la Baidoushka, l'Hasapiko, la Leriko, la Karagouna, la
Ballos, la Pentozali, la Tsifte-Teli o la Zonaradiko. La majoria es
balla en grup, dins del qual hi ha diferents categories o papers, com el
del conductor, que va marcant els moviments com si ballara en solitari,
o el del guia, que ornamenta els passos de la dansa per a convertir-la
en una verdadera expressió de bellesa i estètica.
Escoltem aquesta setmana en concret un sirtaki és una dansa grega que, malgrat l'opinió popular, no és pròpiament una de les danses tradicionals gregues sinó que va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba el grec. És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasapiko (χασάπικος) acompanyada per la música de Míkis Theodorakis.
A més de les danses, com a curiositat, tenim també que la cançó escrita més antiga de la història de la música que es conserva, és de Grecia.
Danses de Galánta és una peça orquestral que fou composta l'estiu de 1933
Mostra l'exotisme de la música zíngara que inspirà a Kodaly mentre passà la seva infància a Galánta.
Entre els tres i deu anys Kodály vivia en el petit poble de Galánta, a l'oest d'Hongria avui pertanyent a Eslovàquia.
Més tard va descriure aquells anys com els més feliços de la seva
infància. Va ésser a Galánta on va tindre les primeres experiències
musicals, que implicaren tant música clàssica com folklòrica.
Les seccions vigoroses de Dances of Galanta reflecteixen el cant
folklòric hongarès. Moltes de les melodies meravelloses que Kodály usà
no són cantables sinó més aviat tonades de danses interpretades per
instrumentistes gitanos.
Mes tard Kodály conegué un músic que estava destinat a convertir-se en el seu amic de tota la vida –Béla Bartók-.
Els dos joves decidiren dedicar un important esforç a reunir i
preservar les melodies folklòriques hongareses. Entenien que, com
Hongria era un país petit que durant molt de temps havia estat sotmès a
la dominació política i cultural de veïns més poderosos, la seva música
tradicional estava en constant perill d'extinció.
El fet que l'antiga
música folklòrica hongaresa encara existeix avui, en gran mesura es deu
als esforços d'en Kodály i d'en Bartók.
Coneguem i treballem en classe la fononímia, adaptar un gest per a cada nota de l' escala musical, del mètode KODALY.