CANÇÓ DE FER CAMÍ

Escoltem aquesta setmana, dins les activitats per a celebrar el dia de la dona, el poema de 

Maria Mercè Marçal i Serra,

(Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) 

va ser una poeta, narradora, editora i traductora , catedràtica d'institut. 

També va ser activista política, cultural i feminista.

CANÇÓ DE FER CAMÍ 

(Maria Mercè Marçal)

 
 Vols venir a la meva barca?

 -Hi ha violetes, a desdir!

 anirem lluny sense recança 

d’allò que haurem deixat aquí.

 Anirem lluny sense recança 

-i serem dues, serem tres. 

Veniu, veniu, a la nostra barca,

 les veles altes, el cel obert. 

Hi haurà rems per a tots els braços 

-i serem quatre, serem cinc!-

 i els nostres ulls, estels esparsos, 

oblidaran tots els confins. 

Partim pel març amb la ventada, 

i amb núvols de cor trasbalsat. 

Sí, serem vint, serem quaranta, 

amb la lluna per estendard. 

 Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

 ens trobarem a plena mar. 

Arreu s’escamparà la vida 

com una dansa vegetal. 

 Dins la pell de l’ona salada 

serem cinc-centes, serem mil.

 Perdrem el compte a la tombada. J

untes farem nostra la nit.