La cançó que ens agrada,
que ens sembla entranyable,
que creiem arrelada a l’ànima de la nostra gent,
la va composar, sens dubte, un artista, i sols per què ignorem
el seu nom i per què el poble se la va apropiar i fer seua,
acabem per confondre-la amb l’anonimat d’allò col·lectiu
Joan Fuster
La melodia què escoltarem aquesta setmana, és d’aquelles que se’n consideren “de tota la vida”, la podeu trobar citada en multitud de noms: Ramonet, Pasqualet, Masseret... fins i tot Joanet, Miquelet, Tomasset o Salvaoret... i és una adaptació de la cançó infantil que tots hem cantat.
Us deixe dues versions ben diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada