Aprofite diumenge què es celebra el dia d' Andalusia, per escoltar i parlar del flamenc, perquè el flamenc neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el període que va
des del segle XVIII al segle XX.
Té influències morisques, gitanes,
africanes, americanes, entre altres.
El cante, el toque i el baile són les principals facetes del flamenc.
Els diferents estils flamencs, s'anomenen palos.
El 16 de novembre de 2010 el flamenc va ser declarat
Escoltem aquesta setmana la música de
Dorantes pertany a una
de les famílies que més artistes coneguts ha donat al món del flamenc en
les últimes dècades, sent fill de Pedro Peña Fernández, nét de María
Fernández, nebot de Juan Peña El Lebrijano...
Açò no li ha impedit fer-se un
nom propi en el món del flamenc i enlluernar a propis i a estranys amb
un instrument tradicionalment alié al món del flamenc com és el piano.
I
és que cal recordar que fins als anys noranta era impensable utilitzar
altres instruments a banda de la guitarra flamenca, el calaix i les
castanyoles.
Del tema Orobroy vaig a copiar literalment un fragment que he trobat i que crec explica i expressa el que ens vol transmetre Dorantes :
Orobroy
es un canto a la libertad.
Orobroy, que significa “pensamiento” en
caló, hace referencia a la persecución que durante años, han tenido el
pueblo gitano y también muchas otras etnias, tanto de razas como
religiosas.
Con este tema, Dorantes quiere hacerles un homenaje a todos
los que han sufrido discriminaciones, a todos los que se les han privado
de libertades y a todos a los que no les son respetados sus derechos
fundamentales.
Aboga por devolver “el odio con amor” como forma de no
contribuir a la violencia.
“No es más fuerte el que más Puede, sino aquel, a quien más Quieren”.
Gràcies Mª José.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada