L'APRENENT DE BRUIXOT

Escoltem aquesta setmana "L'aprenent de Bruixot",  és un poema simfònic de Paul Dukas. Va ser compost i estrenat a París l'any 1897 amb molt èxit.Porta com a subtítol Scherzo sobre una balada del poeta alemany Goethe.
Mol cal parlar d'aquesta obra, anirem per parts:
COMPOSITOR : PAUL DUKAS compositor francès. Neix a París el 1 d'octubre de 1865.
Fill d'una família molt culta, als 16 anys estudia harmonia i piano al Conservatori de París, i més endavant composició.En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.
Abans de morir destrueix un gran nombre de composicions, sobretot dels seus inicis, per no considerar-les prou bones.
 Mor a París el 17 de maig de 1935.
POETA :JOHANN WOLFGANG VON GOETHE (Frankfurt del Main, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l'assaig i és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.

                          P O E M A  ORIGINAL  


                        

                                                      CONTE

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.

Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.

El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.

Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l'ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.

Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d'aigua.

Però el llibre no deia com es podia desencantar l'escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.

L'aprenent de bruixot ja estava a punt d'ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l'escombra.

Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l'escombra li piqués la cresta!