DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

En el dia internacional de la dona treballadora anem a destacar tres compositores  del Romanticisme.

                                                    

Fanny Cäcilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni Fanny Hensel, (Hamburg], 14 de novembre de 1805 – Berlín, 14 de maig de 1847) fou una compositora i pianista alemanya.
Fanny Mendelssohn, tot i ser desconeguda, va ser una gran compositora, germana gran del famós Felix
Va néixer en el si d'una família benestant. El seu pare Abraham Mendelssohn, era un banquer i filantrop berlinès, pel que Fanny gaudí d'excel·lent educació —la mateixa que el seu germà. Des de petita es perfilà com a prodigi musical, raó per la qual la seva educació fou dirigida a la composició.
El context social masclista de l'època, no li va permetre assolir major fama.
El 1829 va contraure matrimoni amb el pintor Wilhelm Hensel. Un cop casada, cada dilluns organitzava reunions musicals a casa seva en les quals exposava les seves pròpies obres. Un any després de la mort del seu marit, va persuadir dos editors que van imprimir una selecció de les seves obres. La majoria d'aquestes però, encara no estan publicades. A part de varies peces per a piano va composar un quartet per a piano, un quartet de corda, una cantata, un oratori, una obertura, diverses cançons i nombrosos duets, trios i cançons de capella.
El seu debut públic és el 1838, quan interpreta el Concert núm. 1 per a piano del seu germà. Morí a Berlín el 1847 a causa d'un infart cerebral durant un assaig d'un concert del seu germà, on s'estava interpretant l'obra "The First Walpurgis Night". La mort de Fanny causà tan gran dolor al seu germà Felix, que la pena també el portà a la tomba en menys de sis mesos després.
La seva reputació ha estat redimida per associacions que cerquen reivindicar el paper de la dona en la creació musical. El seu pare, al 1820, li va escriure: "Potser la música acabarà sent la professió del teu germà, mentre que per a tu només pot ser i ha de ser un ornament". Per una altra banda, Fèlix la recolzava tan com a compositora com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient de les reticències de la seva família) li deixava publicar obres en nom seu. Per part seva Fanny ajudava a Felix amb crítica constructiva en les seves peces. 

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora.
Clara va estudiar música des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck. Va desenvolupar una brillant carrera d'intèrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann.
Després abandonà la composició per dedicar-se a fer concerts, mantenir la família, criar els seus vuit fills i tenir cura del seu marit malalt.
La seva vàlua com a intèrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit.
Johannes Brahms va conèixer la parella el 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any, Clara va conèixer el violinista Joseph Joachim, que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts.Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora.
El 1878 va ser nomenada professora de piano (principalment de tècnica interpretativa) al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892.

Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler (31 d'agost de 1879 – 11 de desembre de 1964), compositora i pintora, va destacar en la seua Viena natal per la seua bellesa i la seua intel·ligència.
Va ser l'esposa, successivament, de personatges notables del segle XX: el compositor Gustav Mahler, l'arquitecte Walter Gropius i el novel·lista Franz Werfel.
Alma va créixer en un entorn privilegiat, freqüentant nombrosos artistes; entre els amics de son pare s'hi trobava per exemple Gustav Klimt, que va dibuixar diversos retrats d'ella.
 El 9 de març de 1902 es va casar amb el compositor i director d'orquestra austríac Gustav Mahler, que era 20 anys major. Mahler va estimar profundament a Alma; va manifestar que el famós Adagietto de la Simfonia núm. 5, el segon tema de la Sisena i passatges semblants en la Vuitena, eren retrats musicals d'Alma. Tanmateix, els termes del matrimoni d'Alma amb Mahler incloïen l'abandó de les seues inquietuds artístiques en la pintura i la música per a dedicar-se plenament al seu matrimoni, encara que va ser copista i lectora de proves de les obres del seu espòs. 
De jove, Alma era una dotada pianista; va estudiar composició amb Alexander von Zemlinsky el 1897, va escriure alguns lieder i obres instrumentals a més de començar la composició d'una òpera. També va ser pintora.La seua música encara és executada en l'actualitat. 

                 Per a conèixer el nom de més compositores, la seua època... 
                                            clica damunt la imatge.