Aquesta setmana escoltem la música d'un dels primer compositors romàntics, amb l'instrument romàntic per excel.lència, el piano .
La Sonata per a piano núm. 14 en do sostingut menor, opus 27 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, va ser composta el 1801 i dedicada a la seva alumna la comtessa Giulietta Guicciardi.
El sobrenom de Clar de lluna es faria popular després de la mort de Beethoven.
La composició publicada el març de 1802, va aparèixer amb aquest epígraf:
"Sonata quasi una Fantasia per il Clavicémbalo o Piano-Forte, composta e dedicata alla Damigella Contesa Giulietta Guicciardi da Luigi van Beethoven. Opera 27, Número 2. In Viena presso Giov. Cappi".
La "damigella" a qui es referia l'anterior dedicatòria era filla del comte Guicciardi, personatge triestí, que a la primavera de 1800 havia estat traslladat a Viena, com a conseller de la Cancelleria de Bohèmia. La família estava emparentada amb els Brunswick, molt amics de Beethoven, i l'artista aviat va explicar a Giulietta entre els seus aristocràtiques deixebles, no acceptant-ne cap remuneració per les lliçons en les quals es mostrava molt exigent professor.
En aquells dies s'aproximava el músic als trenta anys. Al cap d'algun temps, les relacions entre professor i alumna es van convertir en un afecte més càlid, i després d'una carta molt melancòlica escrita a Wegeler, el mestre, li va dirigir una altra en què li deia: "Ara viu més feliç. No podràs mai figurar-te la vida tan sola i trista que he passat en aquests últims temps ... Aquest canvi és obra d'una afectuosa, d'una màgica nena que m'estima i a qui jo estimo",... però, malauradament, no és ella de la meva posició i no puc pensar en casar-me". Efectivament, en la família de Giulietta va hi haver oposició als seus amors. La ruptura entre Giulietta i Beethoven es va produir immediatament després de publicada la sonata, i el gran artista, va plorar amargament el seu desengany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada