I nosaltres, molt previsors hem començat amb l' assaig de la batucada...
Us deixe unes quantes fotos del primer assaig amb David... dic unes "quantes" perquè sé que hi han moltes més, encara què jo no les tinc....
Tot un èxit... i era l' assaig.
Enguany ho tenim de luxe, gràcies a la col.laboració de David, un artista més en el nostre cole.
Com sé que moltes de les vostres famílies estan interessades en saber qui és David us deixe l' enllaç a la seua web... Cientambores. Millor que siga David el que ens presente el seu treball
Moltes vegades he deixat partitures amb la intenció que les estudiàreu vosaltres sols en casa....
Jo sabia que les podíeu tocar i us animava... Ara ja hem començat.
Ací tenim als primers... (a partir d'ara en vindran molts més, estic segura) que han preparat una de les partitures a casa... i en el vídeo us deixe el resultat.
Recordem que el proper 30 de gener celebrem el dia de la pau... Escoltem a "Hombres G" i "el canto del Loco" interpretant la cançó: POR QUÉ NO SER AMIGOS? D' acord...
és una de les bandes espanyoles de pop rock
amb més transcendència des de la seva aparició a principis dels anys
vuitanta fins a l'actualitat, donada les seves xifres de vendes i la
dimensió del seu èxit, que inclou des d'Espanya fins a Amèrica i alguns punts de Portugal. El Canto del Loco (abreviat de vegades com ECDL) fou un grup de músicaespanyol que s'enquadrava dins d'un estilpop rock, encara que els seus membres reconeixen que algunes de les seves cançons pertanyen a un gènere més power pop.[1]
Fou creat l'any 1994 per Dani Martín i Iván Ganchegui (que més tard abandonaria el grup, l'any 2002), encara que els cinc components definitius no estarien reunits fins uns anys més tard.
La composició de la simfonia 40 es va realitzar en un període excepcionalment productiu de Mozart, ja que en els mesos d'estiu del 1788, va completar també la Simfonia núm. 39 i la núm. 41, el 26 de juny i el 10 d'agost, respectivament.
Per a conèixer més la vida i obres de W.A. Mozart us deixe el Wix elaborat per la professora F.Terensi, es fantàstic, el resum, els vídeos, els jocs...
Moltes gràcies per compartir.
Per a poder tocar la simfonia amb flauta us deixe aquest tutorials...
Ànim.
I ara més difícil... i molt més difícil, per als més atrevits
El cànon és una forma de composició de caràcter polifònic, en el que una veu interpreta una melodia, i és seguida, a distància de certs compassos, per successives veus que interpreten eixa mateixa melodia, podent estar la melodia escrita a un interval diferent, i inclús transformada.
Van aparéixer cànons per primera vegada a Alemanya, França i Anglaterra allà pel S.XIII.
En el S.XIV va florir el cànon per mitjà de les obres de Machaut.
Els compositors flamencs del S.XV van oferir cànons de gran complexitat.
És en el S.XVII, i posteriorment amb l'obra de Bach, on el cànon desenrotlla tot el seu poder creatiu.
Ja en l'era simfònica i en el romanticisme, el cànon perd el seu poder.
(1653- 1706) , va ser un destacat compositor de música barroca alemany, dels més importants músics de la generació anterior a Bach (del pare del qual va ser amic) . Va ser organista titular en diferents catedrals centreeuropees. Es va casar un parell de vegades i va tindre huit fills, dos d'ells també músics. La seua obra va quedar oblidada després de la seua mort i no es va recuperar fins a la primera mitat del segle XIX. Encara que són nombroses les seues composicions: per a òrgan, clavecí, corals, misses, cantates, etc., sens dubte la seua creació més cèlebre és el "Canon en Re mayor", o més simplement, "el Canon"
Escrit cap a 1680 per a tres violins i baix continu, el Cànon de Pachelbel dibuixa uns acords molt característics, amb el violoncel repetint-se tota l'estona per baix i una melodia preciosa abrigant per dalt. Amb estos ingredients i basant-se en una variació mínima es va obtindre com resultat una cadència ¿eterna?. Sí, una espècie de mare de melodies com demostra el fet de que tres-cents anys després continue sent objecte de nombroses audicions, gravacions i versions amb tot tipus d'arreglaments. Curiosament no va ser fins als anys setanta del S. XX en que va passar de ser una obra més aïna fosca a objecte cultural reconegut universalment. S'ha arribat a dir que el Cànon de Pachelbel probablement siga la peça que més versions ha conegut en la història de la música. El seu rastre és visible en bandes sonores del cine ("Volver a empezar" de Garci, "Ordinary People") , sèries de TV, cançons..
Com pot apreciar-se este afany per reutilitzar la immortal melodia no ha perdut força.
Farà un parell d'anys en un vídeo penjat en Internet un jove taiwanès
Va néixer dins una família de músics a Bougival, prop de París. El seu pare, professor de cant, li va ensenyar els primers fonaments de la música; als quatre anys, Bizet ja executava exercicis d'allò més difícils i als nou anys va començar a estudiar al Conservatori de París
La música incidental de l'obra de Alphonse Daudet L'Arlésienne (normalment transcrita com 'La xica d'Arles') va ser composta per Georges Bizet per a l'estrena de l'obra l'1 d'octubre de 1872 en el Teatre Vodevil (hui conegut com a Teatre Paramount) .
L'arlesiana, títol amb què coneguda en espanyol, consta de 27 números (alguns d'uns pocs compassos) per a veu, cor i orquestra de cambra, alguns sent xicotets sols i altres llargs entreactes.
Bizet va escriure diversos temes semipopulars per a la música però també va incorporar tres melodies existents pertanyents a una col·lecció de música popular publicada per Vidal d'Aix en 1864: Marxa dels reis (Vaig dei Rei) , Dansa dels cavalls fogosos (Donen-se dei Chivau-Frus) i Er dou Guet.
Així i tot va rebre crítiques negatives després de la seua estrena i no s' interpreta habitualment en la seua forma original. L'obra en si no va tindre èxit i va concloure després de només 21 interpretacions.
La música incidental ha sobreviscut, a pesar de tot. Es pot escoltar més sovint en forma de dos suites, però també hi ha gravacions completes de la música.
Escoltem aquesta adaptació que he trobat en el canal de "agdjii".
Us deixe també la partitura per a flauta dolça... ànim.
