COUNTRY

Escoltem aquesta setmana un altre estil de música americana el 

COUNTRY

 Cal destacar què tots els vídeos els ha enviat una nova col.laboradora del Bloc: LAIA de 3r B.

MOLTES GRÀCIES.

                          

El country (també anomenat de vegades country & western) és un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. 
En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus, principalment d'Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel. El termecountry es va començar a fer servir els anys 50 en detriment del terme hillbilly

                      

  El country tradicional, es tocava essencialment amb instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violísenzill (fiddle) i el contrabaix, encara que també hi intervenien sovint l'acordió (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilitzen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar.

La família Carter (The Carter Family) va ser la primera a gravar en disc una cançó country.

EL BANJO 

El banjo és un instrument musical cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mànec.

S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.

Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental i va ser introduït en el segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap a 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca.