28.2.16

OROBROY

 Aprofite diumenge què es celebra el dia d' Andalusia, per escoltar i parlar del flamenc, perquè el flamenc neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el període que va des del segle XVIII al segle XX.
 Té influències morisques, gitanes, africanes, americanes, entre altres.
 El cante, el toque i el baile són les principals facetes del flamenc. 
Els diferents estils flamencs, s'anomenen palos
El 16 de novembre de 2010 el flamenc va ser declarat 
                     
                             


Escoltem aquesta setmana la música de


Dorantes pertany a una de les famílies que més artistes coneguts ha donat al món del flamenc en les últimes dècades, sent fill de Pedro Peña Fernández, nét de María Fernández, nebot de Juan Peña El Lebrijano... 
Açò no li ha impedit fer-se un nom propi en el món del flamenc i enlluernar a propis i a estranys amb un instrument tradicionalment alié al món del flamenc com és el piano. 
I és que cal recordar que fins als anys noranta era impensable utilitzar altres instruments a banda de la guitarra flamenca, el calaix i les castanyoles.

Del tema Orobroy vaig a copiar literalment un fragment que he trobat i que crec explica i expressa el que ens vol transmetre Dorantes :

Orobroy es un canto a la libertad. 
Orobroy, que significa “pensamiento” en caló, hace referencia a la persecución que durante años, han tenido el pueblo gitano y también muchas otras etnias, tanto de razas como religiosas. 
Con este tema, Dorantes quiere hacerles un homenaje a todos los que han sufrido discriminaciones, a todos los que se les han privado de libertades y a todos a los que no les son respetados sus derechos fundamentales.
 Aboga  por devolver “el odio con amor” como forma de no contribuir a la violencia. 
 “No es más fuerte el que más Puede, sino aquel, a quien más Quieren”.

Gràcies Mª José.