6.10.14

LA VIDA SENSE TU

En aquesta setmana  celebrem el 
9 d' octubre, 
dia de la Comunitat Valenciana
 i és per això que escoltem música de la terra, de la nostra terra amb el grup 

  "Obrint pas"


i amb imatges de la ciutat de València.


Encapçalant i tancant  la cançó un versos de Vicent Andrés Estellés.

"Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant."

            

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.


La vida és una classe a Filologia

on agitàvem el demà,

un sol roig colant-se a l'assemblea

apunts bruts, cabells daurats.



La vida és un dijous que acabaria

al teu pis d'estudiants,

quatre espelmes grogues a la cuina

ombres nues, plats trencats.



La vida és un cel blau cap al migdia

quan pujàvem al terrat

una cançó d'Extremo, roba estesa

València entre  llençols blancs.




La vida és tancar els ulls, tornar a riure

cridar al vent, sentir-nos lliures

la vida és desitjar tornar a nàixer

córrer tot sol, sentir-te créixer

la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.



La vida és mossegar la fruita dolça

a les escales de Mercat Central

pujar per Cavallers fins la Valldigna

fumar oblits, cantar a crits




La vida és una casa  enderrocada

creuant les Torres de Serrans

'Amor, humor, respecte' a la façana

foc i metralla a les nostres mans




La vida és agafar el primer tramvia

del Pont de Fusta al Cabanyal

una ciutat taronja a les finestres

un món en guerra als ulls cansats




La vida és una barca abandonada

que vam trobar davant del mar

sentir-nos com  dos nàufrags a la platja

l'últim cop que em vas besar.


2 comentaris:

verónica 6éB ha dit...

Hola Sunsi. M'encanta la cançó perque te molt de ritme. També es en valencià i rima molt, m'agrada molt.
Adeu Sunsi.

ANGELA A.C 5B ha dit...

Que bonicaaa!!!!!!